És recomanable fer una visita podològica pediàtrica en els casos següents:

1. Problemes a la marxa: Si el teu fill mostra dificultats en caminar, com coixejar, torçar els peus o presentar una marxa anormal, és aconsellable fer una consulta podològica. Un podòleg pediàtric pot avaluar la marxa del nen, identificar possibles desalineacions o malformacions i recomanar tractaments adequats.
2. Dolor als peus: Si el teu fill es queixa de dolor als peus, especialment després de l'activitat física o en utilitzar certs tipus de calçat, una visita podològica pot ajudar a identificar la causa del dolor. El podòleg pediàtric podrà avaluar el problema, determinar si hi ha alguna lesió o afecció subjacent i recomanar-ne el tractament adequat.
3. Deformitats als peus: Si notes que el teu fill té peus plans, peus cavos, dits a urpa o altres deformitats als peus, és recomanable una visita podològica. El podòleg pediàtric podrà avaluar la gravetat de la deformitat i recomanar tractaments com ara exercicis, ortesis (plantilles) o altres mesures per corregir o manejar la condició.
4. Problemes cutanis als peus: Si el teu fill presenta callositats, berrugues plantars, fongs a les ungles o altres problemes cutanis als peus, un podòleg pediàtric pot oferir el tractament adequat. Aquestes afeccions poden causar molèsties i afectar la salut i el benestar general dels peus.
5. Problemes a les ungles: Si el teu fill té ungles encarnades, infeccions a les ungles o deformitats a les ungles, és important consultar un podòleg pediàtric. Aquests problemes poden causar molèsties, dolor i fins i tot infeccions recurrents si no es tracten adequadament.

Durant una visita podològica, es tenen en compte diversos paràmetres importants per avaluar la salut dels peus i la marxa del pacient. Alguns dels principals paràmetres que es consideren són:

1. Torsions femorals: S'avalua la posició i l'alineació dels ossos de la cuixa (fèmur) per determinar si hi ha alguna torsió interna o externa anormal. Això pot afectar l'alineació i el funcionament dels peus.
2. Rotacions externes i internes: S'analitza la capacitat de rotació de les cames i els peus, tant cap enfora com cap endins. Això pot revelar possibles desequilibris o restriccions a la mobilitat de les articulacions.
3. Torsió tibial: S'examina l'alineació de l'os de la canyella (tèbia) per detectar possibles torsions o desalineacions que puguin influir en la postura i el funcionament dels peus.
4. Genu valg: S'avalua l'alineació dels genolls, observant si hi ha una curvatura excessiva cap endins (genu valg). Aquesta condició pot afectar la distribució del pes i l'estabilitat en caminar.
5. Línia de Helbing: és la línia vertical que passa pel centre del buit popliti, la cara posterior del genoll, passa per l'eix mitjà del bessó i el centre del taló. El taló en estàtic, només influenciat pel pes corporal i la gravetat presenta un valg fisiològic considerat com a normal establert entre els 0º i 6º. A partir dels 6è es considera una sobrepronació.
6. Enregistrament en vídeo de la marxa: Es registra la manera com el pacient camina per analitzar la petjada, la distribució del pes, els patrons de moviment i detectar possibles anomalies o desequilibris en la marxa.
Aquests paràmetres proporcionen informació crucial per avaluar la postura, l'alineació i el funcionament dels peus i les extremitats inferiors. Amb base a aquestes troballes, el podòleg podrà fer un diagnòstic precís i recomanar el tractament més adequat per abordar qualsevol problema identificat.